Risc químic - 112CV

El nivell de desenvolupament de la societat actual comporta la necessitat de produir, manipular, transportar i comercialitzar tot un seguit de substàncies i productes que poden resultar perillosos en cas d'accident o agreujar les conseqüències d'aquests.
A aquest risc que sofreix la població a causa del propi desenvolupament tècnic-científic, se li denomina risc tecnològic. El risc tecnològic contempla els següents aspectes:

• Accidents en el transport de mercaderies perilloses (carretera, ferrocarril, aeri, marítim, oleoductes i gaseoductes, etc.).
• Risc nuclear
• Risc d'accidents greus.

El Risc d'accidents greus engloba els riscos derivats de l'existència d'establiments que emmagatzemen i/o manipulen substàncies potencialment perilloses.

La Unió Europea, després de l'accident que es va produir en una indústria química italiana en la població de Seveso, va elaborar la Directiva Europea (82/501) que posteriorment es va traslladar a l'ordenament jurídic espanyol a través del Reial decret 1254/1999 (modificat pels RD 119/2005 i 948/2005) i del Reial decret 1196/2003. Actualment, els Reials decrets 1254/1999, 119/2005 i 948/2005 han estat derogats i substituïts pel Reial decret 840/2015.

El Reial decret 840/2015 estableix els criteris per determinar si un establiment estarà afectat en major o menor mesura per aquesta normativa assignant dos llindars diferents: el llindar inferior i el llindar superior.

Totes les indústries afectades pel Reial decret, han d'elaborar un Pla d'Emergència Interior que articule la resposta de la pròpia empresa en cas d'accident. A més, els establiments afectats pel llindar més restrictiu han d'elaborar, també, un Informe de Seguretat i presentar-ho a l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma perquè aquest ho revise i avalue.

Posteriorment, la Direcció general de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat Valenciana, amb la informació aportada per aquest Informe de Seguretat, haurà de redactar i aprovar un Pla d'Emergència Exterior que articule la resposta de tots els organismes implicats en cas d'una emergència en aquest establiment.

A més de la realització dels Planes d'Emergència Interior i Exterior, si escau, l'Administració ha establert una sèrie de mesures addicionals per garantir la protecció de la població davant possibles accidents en aquest tipus d'indústries: instal·lació de sistemes d'avís acústic, campanyes d'informació a la població i simulacres.

El Pla d'Emergència Exterior estableix l'organització i els procediments d'actuació i coordinació dels mitjans i recursos de la Comunitat Valenciana i d'altres administracions públiques assignats al pla amb l'objecte de prevenir i, si és el cas, mitigar les conseqüències d'aquests accidents sobre la població, el medi ambient i els béns que puguen veure-s'hi afectats.

Entre les funcions bàsiques del Pla d'Emergència Exterior d'un establiment afectat per aquesta normativa destaquen:

• Determinar les zones d'intervenció i alerta.
• Preveure l'estructura organitzativa i els procediments d'intervenció per a les situacions d'emergència per accidents greus.
• Preveure els procediments de coordinació amb el Pla estatal per a garantir-ne l'adequada integració.
• Establir els sistemes d'articulació amb les organitzacions de les administracions municipals i definir els criteris per a l'elaboració dels plans d'actuació municipal d'aquelles.
• Especificar els procediments i informació a la població sobre les mesures de seguretat que hagen de prendre's i sobre el comportament a adoptar en cas d'accident.
• Catalogar els mitjans i recursos específics a disposició de les actuacions previstes.
• Garantir la implantació i el manteniment del pla.

Per a complir aquestes funcions el Pla d'Emergència Exterior s'estructura en cinc documents i tres annexos:

• 1. Anàlisi del risc
• 2. Estructura i organització
• 3. Operativitat
• 4. Mitjans i recursos adscrits al pla
• 5. Implantació i manteniment

Annexos

• 1. Pla d'Actuació Municipal
• 2. Cartografia
• 3. Catàleg de mitjans i recursos. Directori telefònic.

El resum dels tràmits administratius que han de seguir-se per a l'elaboració, aprovació, homologació i implantació dels Plans d'Emergència Exterior és el següent:

Anàlisi del Risc

A partir de les dades aportades per l'establiment afectat, en aquest apartat es fa una descripció de l'activitat industrial i de les substàncies perilloses emmagatzemades i/o manipulades. Els objectius són identificar els accidents greus que poden ocórrer en l'establiment, així com el càlcul de les conseqüències i danys produïts per aquests. Com a resultat es determina una zona d'alerta i una zona d'intervenció, en la qual si hi ha elements vulnerables caldrà adoptar mesures de protecció. La definició d'aquestes zones ve donada en la Directriu bàsica:

• La Zona d'intervenció (ZI) és aquella en què les conseqüències de l'accident produeixen un nivell de danys que justifica la presa de mesures de protecció per a la població. Només hi pot penetrar la Unitat Bàsica d'Intervenció Directa.
• La Zona d'alerta (ZA) és aquella en què les conseqüències de l'accident provoquen efectes que, encara que perceptibles per a la població, no justifiquen la presa de mesures de protecció per a la població excepte per als grups crítics (xiquets, ancians i persones malaltes).

Estructura i organització

En aquest document s'estableix l'estructura del PEE, és a dir, com s'organitzen i coordinen tots els organismes implicats en cas de produir-se una emergència en un establiment afectat.

A l'hora de planificar una emergència, és important relacionar els accidents que es poden produir amb els recursos que es mobilitzarien per al seu control. D'aquesta manera, els accidents es classifiquen en categories, definides en la Directriu bàsica en funció de la gravetat dels danys que aquests poden produir i, al seu torn, en el PEE s'estableixen una sèrie de situacions sobre la base dels recursos necessaris per controlar l'emergència:

• Situació 0: Accident que es pot controlar amb els recursos de l'empresa, o bé que per al seu control requereix solament la mobilització d'un nombre reduït de vehicles d'intervenció, o solament la mobilització d'un nombre reduït de dotacions sanitàries a petició del cap d'emergència de l'empresa. Al no haver-hi repercussions en l'exterior de l'empresa, no és necessari adoptar mesures de protecció a la població.
• Situació 1: Accident les conseqüències del qual afecten greument a l'interior de l'empresa sinistrada i/o lleument a l'exterior de la mateixa i que per al seu control requereixen: la mobilització de recursos adscrits al present pla, la constitució d'un Lloc de Comandament Avançat des del qual es dirigiran i coordinaran les actuacions en el terreny i l'adopció de mesures de protecció a les persones, béns i medi ambient.
• Situació 2: Accident que per les seues greus conseqüències requereix l'adopció de mesures de protecció a les persones, béns i medi ambient més severes o en zones més extenses i/o que per al seu control requereix la mobilització de recursos no adscrits al Pla així com la constitució del Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI).
• Situació 3: Accident que per al seu control es declara de "interès nacional".

L'estructura d'un Pla d'Emergència Exterior es basa en:

• L'existència d'una organització permanent de resposta davant emergències, que s'activa i actua d'ofici quan hi ha notícia de l'existència d'una situació d'emergència.
• L'existència d'un Sistema de Gestió d'emergències 1·1·2 Comunitat Valenciana com a sistema normalitzat de la Generalitat per a la gestió integral de les emergències i comunicacions.
• L'existència d'una Xarxa de Comunicacions Digitals d'Emergència i Seguretat (COMDES).
• L'existència del CCE Generalitat des d'on es coordinen als diferents serveis d'intervenció quan s'active el Pla.
• L'activació escalonada del Pla, amb la constitució d'estructures de resposta proporcionals a la gravetat de l'emergència.
• L'organització sectoritzada de les funcions a desenvolupar enfront de les situacions d'emergència: Unitats Bàsiques, Lloc de Comandament Avançat, CECOPAL, CECOPI, Comitè de direcció, Comitè Assessor, Gabinet d'Informació, etc.

Operativitat

L'objectiu d'aquest document és descriure el procediment d'actuació de cada un dels organismes implicats en cas d'emergència en un establiment afectat. Es descriu com s'activa el PEE, quins avisos i mobilitzacions s'han de dur a terme i quines mesures de protecció a la població s'hi preveuen. L'activació del Pla d'Emergència Exterior segueix la seqüència que es mostra en el gràfic:

Llistat d'Empreses afectades - Llindar inferior

Llistat d'Empreses afectades  - Llindar superior

Punxa per a veure el mapa

Incendi: Consisteix en la reacció d'oxidació ràpida entre un combustible i generalment, l'oxigen de l'aire:

Explosió (Núvol Inflamable): És una reacció produïda a molta velocitat amb expansió molt violenta de gasos, generalment a conseqüència de la formació d'un núvol inflamable.

L'efecte principal de les explosions és la generació d'ones de pressió (fenomen de sobrepressió):

Núvol Tòxic: És l'expulsió accidental de substàncies tòxiques cap a l'exterior del recipient que els conté. En el cas de gasos i vapors, l'efecte principal és la formació d'un núvol tòxic, les característiques del qual varien segons el producte, les condicions meteorològiques, la morfologia del terreny, etc.

Confinament

Consisteix en el refugi de la població als seus propis domicilis, o en altres edificis, recintes o habitacles pròxims en el moment d'anunciar-se l'adopció de la mesura. Mitjançant el confinament la població queda protegida de la sobrepressió, l'impacte de projectils, conseqüències de les possibles explosions, del flux de radiació tèrmica, en cas d'incendi i del grau de toxicitat.

Evacuació

L'evacuació consisteix en el trasllat massiu de la població que es troba en posicions exposades cap a zones segures.
Les autoritats informaran de la mesura de protecció a la població que s'adoptarà en cada cas a través dels sistemes acústics d'avís, dels sistemes de megafonia mòbil de la Policia Local i dels mitjans de comunicació social.

Mesures d'Autoprotecció

Les mesures d'Autoprotecció personal són un conjunt d'actuacions, a l'abast de qualsevol ciutadà, a fi de contrarestar els efectes adversos d'un eventual accident.
Aquestes mesures són d'una senzillesa extrema i resulten de gran eficàcia si són aplicades adequadament, constituint un complement essencial de les anteriors mesures de protecció.

Confinament

Evacuació

A casa o en el carrer

• Seguisu les instruccions que les autoritats facilitaran per ràdio o per megafonia local.
• Tanqueu la clau del gas i dispareu l'automàtic de la llum.
• Abandoneu la casa o empresa i dirigiu-vos el més ràpidament possible cap als punts de trobada.
• Si desconeix on es troba el punt de trobada, pregunteu al policia més  pròxim.
• No aneu a cercar als menors al col•legi. El professorat se n'ocuparà.
• No fumeu.
• No telefoneu, deixeu les línies lliures per als equips d'emergència.
• Tingueu preparada la documentació.
• No utilitzeu els ascensors.
• Sota cap circumstància no es detingueu a contemplar cap tipus de vessament de  producte, incendi o un altre tipus d'accident.
• Absteniu-vos de crear cap punt de possible ignició (purnes, misteres, arrancada de vehicles, etc.)

Senyals acústics

Senyal de confinament

Trames d'un minut de duració formades per 5 cicles de 12 segons en els que durant els primers 6 segons el so ascendix i els 6 restants descendix. Cada trama estarà separada de l'anterior per un interval de silenci de 5 segons.

Senyal d'evacuació

Trames d'un minut de duració formades per 30 cicles de 2 segons en els que durant el primer segon el so ascendix i durant el segon següent es manté constant en la freqüència aguda. Cada trama estarà separada de l'anterior per un interval de silenci de 5 segons.

Senyal de fi d'alerta

El senyal de fi d'alerta s'anuncia, a través dels mitjans de comunicació social de titularitat pública i privada, per les autoritats de protecció civil corresponents. Comporta l'emissió d'un so lineal d'una durada de 30 segons.

• Fullet general, legislació de referència (RD 840/2015) i Directriu Bàsica (RD 1196/2003).
• Campanyes d'Informació a la població realitzades: fullets de cadascuna de l'empreses en les quals ja s'ha dut a terme la Campanya d'Informació a la població: CEPSA Parc Tecnològic, CEPSA Polígon L'Andana, ERCROS (antiga FYDSA), Port de Sagunt (SAGGAS i Fertiberia), Polígon El Serrallo (BP OIL, UBE, REPSOL BUTANO, CLH (ara EXOLUM) e IBERDROLA), CLH (ara EXOLUM) Alacant, Constantino Gutiérrez, Fitologística, BARRACHINA, FERRO, BAYER, Polígon Castilla (AQL i IQV), Polígon La Pahilla (ADE i FITOTRANS), Polígon Mediterráneo (BRENNTAG i CLH (ara EXOLUM)), ENERSTAR, ESMALGLASS (Vila-real), AFRASA, ALFARBEN.
• Plànols d'ubicació de punts de control i PMAs dels PEEs aprovats i en vigor: CEPSA, ERCROS (antiga FYDSA), Port de Sagunt (SAGGAS i Fertiberia), Port de València (TEPSA i GALP), Port de Castelló (QUIMGRA, COLOROBBIA i MASOL), Polígon El Serrallo vista general (BP OIL, UBE, REPSOL BUTANO i CLH (ara EXOLUM)), Polígon El Serrallo Almassora, Polígon El Serrallo Castelló, Indústries AFRASA, CFM Minerals, Monfort, CLH (ara EXOLUM) Alacant, Constantino Gutiérrez, Fitologística, BARRACHINA, FERRO, BAYER, Polígon Castilla (AQL i IQV), Polígon La Pahilla (ADE i FITOTRANS), Polígon Mediterráneo (BRENNTAG y CLH (ara EXOLUM)), ENERSTAR, SIPCAM INAGRA, IFF (RICARDO CABALLER, MAXAMCORP, PLATÓN, GARUDA, EL GATO, ESMALGLASS (Vila-real), ALFARBEN.
• Plànols d'itineraris alternatius dels PEEs aprovats i en vigor: CEPSA, ERCROS (antiga FYDSA) sentit nord / sentit sud, FERRO, BAYER, Polígon Castilla (AQL i IQV), Polígon La Pahilla (ADE i FITOTRANS).
• Direcció General de Protecció Civil i Emergències estatal